LES PARTS DEL CACAU

 


A continuació fes una breu descripció de les diverses parts del cacau:

-Arrels: L'arrel és pivotant i en condicions favorables pot penetrar fins a més de dos metres de profunditat.

-Fulles: Les fulles són grans, persistents, alternes, lanceolades, el·líptiques o oblongues de 20-35cm de llarg i de 4-15 d'ample.

-Flors: La flor és de color rosa, púrpura i blanca, de 0,5 a 1cm de diàmetre i de 2 a 2,5cm de llarg en forma estrellada.

-Fruits: Els fruits són baies amb forma de carbassó allargat que, un cop va madurant, es torna de color vermell o groc púrpura i pesa poc menys de mig quilogram.

Varietats de cacau:

-Crioll: Molt aromàtic, poc amarg i quasi dolç destaca per la seva insuperable qualitat. Podem destacar dos tipus de Cacau.

-Foraster: Es caracteritza per resistir bé les malalties i permet generar grans produccions. És un cacau d’origen amazònic

-Híbrids: Es la variedad más común, pero también la más robusta y la que da más cantidad de frutos. Sin embargo, es el que produce el grano menos aromático.

CRIOLL

HÍBRID

FORASTER

HISTÒRIA DE LA XOCOLATA

L'origen del cacau es troba a Centre Amèrica. El nom prové de la llengua indígena náhuatl: xocóatl.
Es creu que els olmeques van ser els primers cultiadors de cacau, que vivien al sud del golf de Mèxic.
Els maies, que eren un poble molt més ric que els omeques, van difundir l'ús del cacao. En aquella època, fa 300 anys, el cacau s'usava per: prendre com a infusió(breuatge de rics), amb finalitats curatives i com a moneda.
Després, els maies van portar el cacau al sud on hi havien els asteques.
Quan els conqueridors van arribar a Amèrica, Colom va portar als Reis Catòlicsuns quants grans de cacau, però com no sabien usar-los es van quedar olvidats.
Al cap d'un temps, Hernán Cortés, un conqueridor espanyol que va anar a Mèxic, va ser confós per un déu asteca. Aquell poble, al considerar-lo un déu, li van oferir la seva important beguda, una mena de te amarg fet amb els grans de cacau. Així, els espanyols van descobrir la manera d'usar el cacau.
Més tard, les monges d'Oaxaca, van convertir, gràcies a la canyella i el sucre de canya, el cacau en una beguda líquida i dolça.
La xocolata va ser una beguda molt líquida fins que els monjos frares del monestir de pedra van rebre d'un monestir de mèxic, la recepta per preparar la xocolata junt amb uns grans de cacau. L'església va popularitzar aquesta beguda, ara més espessa, i es va començar a consumir la xocolata entre la noblesa els dies que no es podia menjar carn.
A principis del s.XVII, les infantes espanyoles van difundir la xocolata a França. Més tard, es va extendre per tota Europa.
Després que la xocolata es popularitzés a tota Europa, els europeus van voler tenir les seves propies plantacions de cacau. Com aquesta planta necessita un clima tropical, els europeus tenien les plantacions fora del continent. Ex: els francesos, tenien plaantacions a Madagascar.
Fins al 1828, no es va inventar la rajola de xocolata. Va ser inventada per J. van Houten que va descobrir com extreure el greix dels grans de cacau en pols.
Al cap d'uns anys, al 1867-1875, Daniel Peter, amb l'ajuda de Henry Nestlé, van inventar la xocolata amb llet.
Finalment, l'any 1879, Rodolphe Lindt, va desenvolupar un procés per donar-li a la xocolata la fina textura i el sabor delicat que té a l'actualitat.

TREBALL EXTRA (NESTLÉ)

Allà, treballen més de 300.000 nens esclavitzats sense cobrar. Parlem de Nestlé.
Segresten els nens i els esclavitzen, els obliguen a treballar sent menors.
Els nens pertanyen a les àrees més pobres de Malí, els seus pares els venen per 30 dòlars.
Es creu que al menys 15.000 nens treballen en aquelles condicions a la costa de Marfil.
Els nens treballen fins a les 12 hores i fan servir eines perilloses i estan exposats a pesticides.
Els nens, alguns menors de 11 anys, els tenen com a presoners i els colpegen si intenten escapar.
Casi tots treballen fins a les 14 hores, i de tan treballar tenen deformacions en la columna vertebral .
A part van convèncer a les mares d'aquell país que la llet del pit no era bona, i les van convèncer de que la llet Nestlé era la bona quant no era bona perquè es necessita aigua i l'aigua d'allà està contaminada.
Si vols seguir menjant productes Nestlé tu mateix, és com veure la sang dels nens que s'han sacrificat per fer una rajola de xocolata.

ELS EFECTES DE LA XOCOLATA

Preguntes

1. Digues una part positiva de menjar  greixos.
2. Quin tant per cent deuria constituir els hidrats de carboni en el nostre menjar diari?
3. Digues tres beneficis secrets de la xocolata.
4. Quines son les conseqüències de menjar xocolata segons alguns mites?
5. Que provoca obesitat?
6. Es diu que la xocolata causa migranya, però és mentida. En realitat, què  la causa?
7. Que es important per no tenir caries?
8. El xocolata es excitant?
9. Menjar xocolata afecta a tenir acne?
10. Quin nutrient, per les característiques antioxidants, poden tenir efecte protector davant les malalties cardiovasculars?  




Respostes


1.-És una font d'energia important
2.  Entre el 55% i el 60%
3. Els flavonoides ens protegeixen de les malalties cardiovasculars.
El magnesi es important per al funcionament de l'organisme i per al desenvolupament dels ossos.
L'àcid oleic ajuda a millorar els nivells de "colesterol bo".
4.  Obesitat, migranya, caries, addicció, excitació i acne
5. La inactivitat i el valor energètic dels aliments que consumim.
6. L’estrès, la pressió sanguínia i els canvis hormonals
7.  Un bon hàbit d’higiene.
8. No. Els nivells de theobromina en la xocolata són massa baixos
9. No. Alguns estudis científics demostren que no afecta directament
10. Els polifenoles

COMERÇ JUST

RESUM

El moviment de Comerç Just es va iniciar als anys 60 a Holanda i després es va extendre per tot el món.Els principis del comerç just són: igualtat entre homes i dones, evitar l'explotació infantil, donar un salari just als treballadors, cooperar amb el medi ambient i que els guanys vagin a parar a les cooperatives.La riquesa del món si fos de 100, els països rics serien el 20% del món. Els paisos no rics el 80%. Els països rics es reparteixen aquest 80% entre ells. Els paisos no rics, del 80% només es queda el 20%. El pitjor és que la diferència augmenta. El Comerç Just intenta que disminueixi aquesta diferència

Què podem fer com a consumidors per a impulsar el Comerç Just?Tindríem que comprar els productes de Comerç Just sense que ens importi que siguin més cars.


Posem en  relació amb algunes multinacionals:
hi ha grans diferències entre les multinacionals i el Comerç Just. Les multinacionals ofereixen als treballadors del 3r món un salari massa baix per tota la seva feina i després ells imposen un preu que els hi produeix guanys dels quals s'apropien. El comerç Just, en canvi, ofereix un salari més just(d'aquí ve el nom) i no s'apropien els guanys de venta, sino que els dónen als mateixos productors perquè aquests puguin construïr escoles, consultes, etc.


Podem contribuir a canviar el món?
Sí, i sense grans esforços. Sempre s'ha dit que si cadascú aporta el seu granet de sorra el món podria arribar a ser molt millor i més just. Tal i com hem expllicat abans, el Comerç Just pretén crear un món més just i impedir que augmenti la diferència de riquesa entre uns països i uns altres. Per tant, es podria dir que comprant productes de Comerç Just, estem contribuïnt a crear un món més equilibrat i menys dur per als paisos pobres.

ON ES CULTIVA EL CACAU I ON ES MENJA LA XOCOLATA?

El cacau es cultiva en uns països determinats i per obtenir-ne la xocolata, les faves viatgen molts quilòmetres per acabar en els estómacs d'altres països molt diferents.

Sobre els colors: destaquen el ús dels colors càlids

1.- Els 5 països que produeixen més cacau.

• Costa de marfil : 38%
• Ghana: 19%
• Brasil: 5%
• Indonesia: 13%
• Malasia:  1%
• Altres: 24%      

 2.- Els 5 països que consumeixen més xocolata.

• Estats Units:32,9%
• El Regne Unit : 9,3%
• França:10,4%
• Alemanya: 11,1%
•  Rusia:8%

3.- Gràfic explicatiu del països productors i consumidors de cacau. Hi surt Espanya entre els països? Espanya no hi surt als gràfics.

4.- Quin és el consum per càpita (quilos de xocolata per habitant) en els 3 primers països de la pregunta 2?

• Estats Units: 10kg per habitant.
• Alemanya:  8kg per habitant.
• França: 6kg per habitant.

COMPAREM MARQUES

NOM DE LA MARCA	COLOR	TIPUS DE XOCOLATA	INGREDIENTS	% CACAU	IDIOMES	LLOC DE FABRICACIÓ	D’ON PROVÉ EL CACAU	PES	PREU	PREU/Kg	Nº D’ATENCIÓ AL CLIENT
Milka	Lila	Xocolata blanca	Sucre, manteca de cacau, llet desnatada en pols, suero de llet en pols, grasa de llet, emulgents, aromes.	0% (la xocolata blanca no porta cacau).	Castella, Portugès, Italià, alemany	Paisos Alpins(Suissa)	No ho posa	100g	1€	10€	No ho posa
Nestlé extrafino	Vermell	Xocolata amb llet	Sucre, manteca de cacau, llet(17,9%),  emulgents, aroma natural de vainilla, traces defruits secs	30%	castellà	Edifici Nestlé, Barcelona	No ho posa	150g	2,95€	19,66€	902112113
Lindt	Negre	Xocolata negre	Pasta de cacau, cacau magre, manteca  de cacau, traces de lecitina de soja.	99%	Castellà, anglès, rus,  finlandés, portugués, alemany	Suissa	No ho posa	50g	2,5€	5€	No ho posa
Valor	Negre i marró	Xocolata negre amb atmetlles	Pasta de cacau, 23% d’atmetlles, sucre, cacau desgrassat en pols, manteca de cacau, emolgents, lecitina de soja	70%	Castellà, català, portugués, francés, itàlia, rus, àrab, xinès, japonés, alemany	Espanya	No ho posa	250g	3,15€	12,6€	4816305

Sobre els ingredients: destaca l’abús del sucre, aditius i conservants. 
Sobre el cacau: què els més cars son els què contenen menys cacau.
Sobre els idiomes: hi han algunes marques que estan traduïdes en pocs idiomas, en canvi els què es fabriquen a l’estranger estan traduíts en molts idiomes. 
Sobre d’on prové el cacau: que no li donen importància però en canvi és una cosa molt important .
Sobre el preu: que són més cars els menys purs i hauria de ser a la inversa. I en el preu no tenen en compte el pes. 
Sobre el número d’atenció al client: que no en tots ho posa i es una dada important.

LA MATEIXA PARAULA "XOCOLATA"

Els científics anomenen la planta Theobroma cacao, on la primera paraula vol dir "l'aliment dels deus" en grec clàssic.


Però la paraula "xocolata" es diu de manera molt similar en moltes llengües.

Traducció de xocolata en diferents idiomes

Alemany: Schokolade

Anglès: Chocolate

Àrab: شوكولا

Castellà: Chocolate

Francès: Chocolat

Grec: Shokolata

Italià: Cioccolato

Rus: шоколад

Suec: Choklad

Xinès: 巧克力 

De quina llengua prové la paraula xocolatl? Guarda cap relació amb Quetzalcoatl?
La paraula xocolata és una adaptació de la paraula náhuatl xocolatl, que feia referència a una «beguda espumosa feta de cacau» i el significat literal és aigua agra. El náhual es parla principalment a Mèxic i a l'Amèrica Central, paisos on vivien les cultures maies, inques i asteques que creien en Quetzalcoatl.


Llegenda que relaciona Quetzalcoatl amb la xocolata.

Quetzalcóatl va regalar l'arbre del cacau als homes com a recompensa per l'amor i la fidelitat de la seva dona, que va sacrificar la seva vida per no desvetllar el lloc on estava amagat el tresor de la ciutat, que li havia estat confiat pel seu espòs. Explica la llegenda que la sang d'aquesta princesa fertilitzar la terra i allà va néixer l'arbre del cacau, de nom cacahuaquahitl. El seu fruit era amarg, com el sofriment que havia patit la princesa; forta, com havia estat ella davant l'adversitat, i fosc, com la sang vessada.

MÚSICA PER AMBIENTAR

La cançó és un tribut a la llegenda de Quetzalcoatl (significa serp amb plomes), el Déu asteca el qual, segons aquest poble, va otorgar l'arbre del cacau, amb el qual es fa la xocolata.

Aquesta cançó es diu "Tierra de Viento" (Terra de vent), cosa que ve del fet de que els asteques consideraven a Quetzalcoatl el Déu del Vent i de la Terra.

A més, el so dels tambors recorda a les tribus mesoamericanes que ja aleshores, al s.VII més o menys, tocaven una música semblant.

QUÈ ENS CAL PER FER UN BON TREBALL?

- Què tots hi col.laborin

- Debatre tots els exercicis

- Posar-se d'acord per arribar a tenir una opinió comuna

- Què tots puguin opinar, sense excloure a ningú

- Organització entre els membres del grup

- Puntualitat en el cas de quedar per fer el treball, i en el cas d'entregar-lo a temps

EN SABEM ALGUNA COSA, DE LA XOCOLATA?

1. La xocolata s'obté d'una planta anomenada cacau.    

Cert.

2. El cacau és d'origen europeu.     

Fals, és d’origen americà.

3. Segons la mitologia asteca, la xocolata és un regal dels déus als homes.     

Cert

4. Els països del 3r Món consumeixen la xocolata, mentre que els del 1r Món cultiven el cacau.   

Fals, és al contrari.

5. El cacau es cultiva sobretot en climes freds.     

Fals, als climes tropicals.

6. La xocolata és un producte hipercalòric.                      

Cert

7. En molts productes qualificats de "xocolata", el component principal no és cacau, sinó el sucre.  

Cert

8. Nestlé, una de les empreses productores més importants del món, respecta rigorosament els principis del Comerç Just.  

Fals, Nestlé no respecta el Comerç Just i explota als nens.

9. Van ser els espanyols els qui van portar el cacau i la xocolata cap a Europa.                     

Cert

10. A Espanya es menja gairebé 10 vegades més xocolata que als Estats Units.                     

Fals, és a la inversa

PER QUÈ ENS FAN FER UN TREBALL SOBRE LA XOCOLATA?

Tot el que treballem a l'escola es fa per alguna raó. Sabem que el treball de síntesi és important. 

Per què creiem que ens fan fer un treball sobre la xocolata?

• Perquè és un producte amb molta història a investigar.
• Hi ha moltes cosses a visitar sobre la xocolata, com ara museus.
• No és el primer cop que es fa el treball de síntesi sobre la xocolata i els altres anys ha agradat.
• És un aliment que agrada a la gran majoria del món.
• El cacau és un dels productes més importants en l’economia.
• A l’actualitat la xocolata s’ha fet molt popular.